"La Novia Cadáver"

I la meva última creació. 1'20m d'alçada

Una amiga meva es va casar. Si, als 74 anys i per quarta vegada, no té cap mèrit, però li feia il·lusió....

Li vaig comentar al meu nét, i em va dir que li podria fer un ninot d'una novia molt famosa. Em va fer veure una pel·lícula una mica estranya on hi sortia una núvia, i vaig pensar que podria ser un repte. 

Així doncs, em disposava a fer una núvia morta, mig esquelet, bruta i amb un cuc com a inquilí. 

Seria una cosa per explicar als néts, però ha estat al revés, casi casi....

Aquest cop no em vaig descuidar el nas! 

I el cuc, que no hi podia faltar...

I una mica de colorete, que pots estar morta però guapa, al cap i a la fi.

I l'anell tampoc hi podia faltar!

Les coses o es fan ben fetes o no es fan!

Amb els seus talonets.

 I les costelles a l'aire, que es porta molt entre el jovent d'avui dia, aixó d'anar ensenyant. Llavors es constipen i es queixen, no m'extranya!

El vel el vaig fer de roba perquè després de fer la part de baix del vestit, no em vaig veure en cor de fer també el vel amb paper cartró...

I després d'un mes i mig de feina intensa, va la núvia i em diu que és horrorosa, que com m'atreveixo a regalar-li això! I jo que ho vaig fer amb tota la bona intenció del món...

Després de dos mesos de no parlar-me, em ve un dia i em diu que li va donar en herència en vida a la seva néta, que és romànica o gótica, i que la nena està encantada amb la seva Novia Cadàver!  I bé, ara ja ens tornem a parlar i fem un suïs cada tarda a la Tosca, com sempre.