Properes creacions....

"La Novia Cadáver"

I la meva última creació. 1'20m d'alçada

Una amiga meva es va casar. Si, als 74 anys i per quarta vegada, no té cap mèrit, però li feia il·lusió....

Li vaig comentar al meu nét, i em va dir que li podria fer un ninot d'una novia molt famosa. Em va fer veure una pel·lícula una mica estranya on hi sortia una núvia, i vaig pensar que podria ser un repte. 

Així doncs, em disposava a fer una núvia morta, mig esquelet, bruta i amb un cuc com a inquilí. 

Seria una cosa per explicar als néts, però ha estat al revés, casi casi....

Aquest cop no em vaig descuidar el nas! 

I el cuc, que no hi podia faltar...

I una mica de colorete, que pots estar morta però guapa, al cap i a la fi.

I l'anell tampoc hi podia faltar!

Les coses o es fan ben fetes o no es fan!

Amb els seus talonets.

 I les costelles a l'aire, que es porta molt entre el jovent d'avui dia, aixó d'anar ensenyant. Llavors es constipen i es queixen, no m'extranya!

El vel el vaig fer de roba perquè després de fer la part de baix del vestit, no em vaig veure en cor de fer també el vel amb paper cartró...

I després d'un mes i mig de feina intensa, va la núvia i em diu que és horrorosa, que com m'atreveixo a regalar-li això! I jo que ho vaig fer amb tota la bona intenció del món...

Després de dos mesos de no parlar-me, em ve un dia i em diu que li va donar en herència en vida a la seva néta, que és romànica o gótica, i que la nena està encantada amb la seva Novia Cadàver!  I bé, ara ja ens tornem a parlar i fem un suïs cada tarda a la Tosca, com sempre.

Pilot

Us presento el Jordi!

(40cm)

El nebot d'una veïna és pilot, i em va demanar que li fes un putxinel·li dels meus. 

Com que sempre jugaven al parchís amb la seva cosineta....

La corbata en relleu, i el barret, que tants mals de cap em va donar!

I la veïna volia que hi posés el logotip d'Aena, doncs au!

També volia que tingués nas, però això ho va dir quan ja estava acabat...

Forenses

(60cm) Aquest encàrrec me'l va fer la meva néta que es veu que té uns amics que son forenses. Em va dir:  "iaia, un està jugant sempre a bàsquet, l'altra és una "jevit" que sempre va a alemanya a un festival que fan cada any, l'altra és una mica pija que sempre va pintada i li agrada molt la Madonna (que no era actriu, aquesta? i una mica fresca...) i l'altra és una "hapiflauers"".
Així doncs, la jevit porta dues destrals ,un passe al "Wacken Festival" (sort que la nena m'ho va escriure, que sinó ves a saber què hi escric....) i unes ulleres que son mes o menys les que porta ella.

Aquesta és la que va pintada. Només li vaig poder pintar una mica els ulls, però fa el fet. I no es veu gaire bé, però porta al darrere un disc de la Madonna.

I aquest és el xicot que li agrada jugar a la pilota. També porta una arracada a l'orella, tot i que jo no en sé gaire de fer fotos i no es veu...

La nena em va dir "iaia, son forenses però son uns animals! Vull que els hi posis tallants i molta sang!"

No sé si s'ho van prendre bé o malament, però la meva néta va marxar contentíssima amb els quatre ninots, no sé ben bé si contenta perquè van quedar bé o per la feinada que es va estalviar... Mira, perquè és sang de la meva sang, que sinó... Si ja li dic sempre "nena, jo a la teva edat ja estava casada i anava pel segon fill!", però res, el jovent d'avui dia només pensa en els fills crescudets dels altres.

Milú i Hobbes

El Milú de Tintín, regal per una bona amiga del casal de la gent gran de Berga. Aquest és una mica petit (30cm d'alçada) i és llis, però n'he fet un altre amb pèl. No vull dir amb pèl de gos directament, simplement li he donat una textura diferent, queda millor. Però amb aquest no em va donar temps de fer-ho....
I el vermell és el Hobbes(80cm), el tigre imaginàri d'un nen anomenat Calvin, protagonistes d'un cómic que li agrada molt a la meva germana (ja li dic sempre: "nena, que ja no tens edat per mirar tebeos!"). L'hi vaig regalar, i a la pobre va passar tres dies a l'hospital perquè de l'emoció li va agafar un amagu d'infart....

Jack Skellington

Personatge principal de la meravellosa pel·lícula gravada en stop-motion (o això m'ha dit el meu nét...). Finalment, desafiant la llei de la gravetat, vaig aconseguir que s'aguantés dret, doncs aquests braços tant llargaruts feien que l'equilibri no fos el seu millor aliat...